BODEGA WITARDO

- Jesús, posa’m un sifó ben fresquet i una Voll-Damm, que me la prenc aquí mateix.

Aquesta petita bodega de barri és d’aquells comerços de sempre que va estupendament bé tenir-los a mà quan tens uns convidats per sorpresa el diumenge al matí; baixes i en un moment et pots proveir de tot el necessari per quedar bé: unes llaunes de cervesa fresquetes, unes patatones i una bossa de cacauets, una ampolla de vermut o fins i tot pots arribar a comprar una ampolla freda de xampany francès si és que el diumenge és d’aquells ben especials.

Oberta des del 1969, ha tingut dos propietaris, dos germans que van obrir el negoci quan la finca era nova de trinca ( el meu pare recorda que un dels dos sempre duia un escuradents pla a la boca ), i en Jesús, l’actual propietari, que la va “adoptar” al ‘89.

A part de poder comprar gran varietat de begudes espirituoses ( o sense alcohol ) en el seu envàs, encara et pots presentar a la Bodega Witardo amb una ampolla buida i demanar que te l’ompli amb un petricó de vi ranci; bé, de vi ranci, de negre, de blanc o de moscatell, tot vi de taula de qualitat per prevenir diàriament els problemes de colesterol i d’artritis , com diuen ara els metges.

Un petricó de vi! Quina paraula més maca per definir una mesura de líquid ... Quasi no l’ he sentida a dir mai, diuen que és la quarta part d’un porró o equivalent quasi a un quart de litre ( 0,235 ).

Una llauna d’escopinyes, un gelat quan és estiu, una ampolla d’anís, garrafes d’aigua d’aquelles de vidre, llet com la que et donen als bars i que encara entela els gots de blanc, begudes fresques tretes de la nevera de fusta de darrera el taulell, tot això i més podreu trobar a la Bodega Witardo de dilluns a diumenge al migdia; per que aquest establiment no descansa, per que qualsevol dia pot ser “diumenge al matí”.

Podreu veure la adreça d’aquest establiment a la fotografia d’ un dels calendaris “exclusius” amb què obsequien als seus clients a finals d’any.

Ver mapa más grande

PASSATGE TUBELLA

Sempre que puc i em vé de pas, procuro passar pel Passatge Tubella quan estic pel barri de Les Corts a Barcelona. No us ho sabria explicar gaire bé, podria dir que em relaxa recórrer els escassos cent metres d’aquest petit carreró; és un lloc tranquil, silenciós, on les orenetes niden a la primavera, a les nits d’estiu fa una agradable flaira a gessamí i, si tens sort, algun dels gatets que hi viuen i són cuidats per alguns veïns, se’t pot acostar i es pot deixar acariciar. Nascut al 1924 com un projecte del propietari dels terrenys, Joan Tubella i Soler, inicialment va ser projectat per una sèrie de cases unifamiliars d’una sola planta, però al 1925, es va acabar d’afegir una primera planta a les cases ja existents, tal i com les podem veure avui en dia. El conjunt estava format per vint-i-dues casetes d’estil anglès, onze a cada costat del carrer, sent només divuit les que han sobreviscut als nostres dies. Entre el 1970 i el 1974, a conseqüència dels plans de Desarrollismo de l’alcalde Porcioles, quatre cases van ser enderrocades, i convertides en blocs de pisos. Al 1976, el passatge passa a tindre el nivell C de protecció, declarat com a bé urbanísticament protegit. Això ha fet que al segle XXI ens hagi pogut arribar almenys l’essència del que va ser aquest bonic indret. Si voleu tenir un respir, un instant de traslladar-vos a altre segle, a d’altres temps quan estigueu a la ciutat, no dubteu en donar un volt per aquest passatge de cases pintades amb colors suaus, patis davant dels portals i animals de carrer.

Passatge Tubella al 1945

Ver mapa más grande